Des de CCOO de la UPV denunciem el “Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo” pels motius següents:

1) Entra dins de l'estratègia de culpabilitzar les i els treballadors públics per una crisi causada pel capital financer i es basa en mentides fàcilment demostrades com falses (vegeu per exemple http://www.uv.es/pla/alteritat/mentWert.htm) ignora els grans avanços de la universitat espanyola adequadament descrits en el comunicat de la CRUE http://www.ull.es/viewullnew/institucional/prensa/Institucion/es/2263165

2) Empitjora les condicions de l'ensenyament públic preuniversitari, el que constitueix un atac a les i els treballadors, a l'alumnat (menor d'edat) i a la societat i un llast per al futur estudiantat de la nostra Universitat.

3) Exclourà una gran part del potencial estudiantat de la nostra Universitat al pujar les taxes i tendir a aproximar gradualmente su cuantía a los costes de prestación del servicio, incomplint així , dins del procés de Bolonya, el compromís del Comunicat de Bergen (2005) de hacer la educación superior de calidad igualmente accesible para todos … de establecer las condiciones apropiadas para que los estudiantes puedan completar sus estudios sin obstáculos relacionados con su origen social y económico.

4) Concedeix a l’ANECA, una fundació estatal de caràcter autònom, notòria per la seua arbitrarietat i falta de rigor i congruència, la potestat de determinar l'estructura de plantilles i càrrega lectiva del professorat de la universitat pública (una pujada del 45%), sense negociació prèvia amb els representants legals de les i els treballadors.

5) En “racionalitzar” l'oferta de títols a nivell estatal, impedirà que el Sistema Universitari Públic del País Valencià puga tendir a abastar la universalitat del saber.

6) Pot ralentir la carrera docent i dificultar la contractació de nou professorat en la nostra Universitat si no impera la sensatesa en l'Administració.

7) En “castigar” el professorat sense sexenni viu, obligant-lo a impartir 32 crèdits ECTS, tendirà, de forma perversa, a reduir la producció investigadora de la universitat pública.

El Decret-Llei exemplifica una obstinació tradicional de la dreta espanyola: elititzar, quan no suprimir, l'educació i utilitzar-la com a instrument per tal d’adoctrinar a la ciutadania en uns valors caducs (recordem el pas per la presó de Fray Luis de León, Fernando VII, el decret Orovio, o la conversió de l'Escola d'Alcoi en una presó franquista, l’expulsió de la universitat franquista de pensadors tan insignes com ara Tierno Galván o José Luis López Aranguren).

Aquesta obstinació s'emmarca dins d'una estratègia econòmica consistint a convertir una altra vegada Espanya en un país subdesenvolupat, on una oligarquia visca de l'especulació i capital financer a costa d'una classe treballadora convertida en mà d'obra barata amb escassa formació. De fet, el mateix divendres, la Comissió Europea, gens sospitosa de ser progressista, suggerí  que es tracta d'una mesura "curta de mires".

Enfront dels valors del Segle de la Llum, l'obscurantisme. Les retallades en educació equivalen, més o menys, a allò que abonaria a l'Estat l'Església Catòlica si pagara l'IBI.

Més que mai cal organitzar-nos i lluitar.