Sentències

Secció sindical de CC.OO. de la UPV

Sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre abús o frau en la contractació (text).

Nota de premsa del Tribunal de Justícia de la UE

Comentaris de CCOO a la sentència del TJUE

CCOO continuarà treballant per a la consolidació i estabilització de l'ocupació pública, contra la precarietat i per l'ampliació de les plantilles

Analitzem la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, coneguda avui, sobre els assumptes C-103/18 i C429/18 (acumulats) sobre abús o frau en la contractació.

En el dia d'avui hem conegut una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre abús o frau en la contractació en l'àmbit de les administracions públiques. En una primera anàlisi passem a extraure i detallar el més significatiu d'aquesta.

Abans d'exposar-vos els termes de la sentència, una vegada més volem reiterar el nostre compromís amb l'estabilitat del personal interí i temporal, sempre atesos els llits legalment establits per a no frustrar el que ha de ser el mecanisme que acabe d'una vegada per sempre amb aquesta situació de precarietat.

La sentència, coneguda en el matí d'avui, no llança diferències substancials respecte d'altres precedents sobre idèntica matèria. El seu contingut, en essència, és el següent:

. La clàusula 5 de l'Acord marc sobre treball de duració determinada no imposa als Estats membres una obligació general de transformar en contractes per temps indefinit els contractes de treball de duració determinada, sense perjudici de l'obligació de comptar amb una altra mesura que resulte efectiva per a evitar o sancionar la utilització abusiva de successius contractes temporals.

. Remet als òrgans jurisdiccionals nacionals l'examen tant de l'existència d'abús, com de la mesura sancionadora que, si escau, procedisca. Aquest pronunciament ja va tenir reflex en les sentències de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem de setembre de 2018. Cal recordar que, en la STS de 26 de setembre de 2018, dictada en el recurs 1305/2017 -cas Castrejana López-, ja es va dir que el remei a l'abús -constatat i provat- de la temporalitat del personal funcionari interí no és la conversió en indefinit no fix ni cap altra figura anàloga pròpia de la jurisdicció social, sinó el manteniment de la relació funcionarial. Convé recordar que l'Alt Tribunal no es va pronunciar sobre la procedència o no d'indemnització en el moment de la sentència en el cas concret, argumentant que els danys degueren invocar-se en el procés i estar lligats al produït per la situació d'abús, havent d'acreditar-se el mateix.

En idèntics termes es va pronunciar la Sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem 1425/2018 -cas Martínez Andrés-, també de 26 de setembre, en aplicació de l'art. 9.3, in fine, de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.

El que resulta evident és que, mancant una concreta sanció aplicable en el nostre marc normatiu nacional, una vegada constatat l'abús constant la prestació de serveis, cal nuar a aquell una sanció específica, prou dissuasiva per a l'administració com a ocupadora, que sens dubte s'orienta a una concreció econòmica.

. El fet que l'empleat haja consentit successius contractes no priva a aquests de la consideració del seu caràcter abusiu, la qual cosa troba total encaix amb la construcció del Dret del Treball, que s'articula sobre la base de la posició de feblesa de les persones treballadores respecte de l'ocupador i d'això es fa ressò el TJUE en afirmar que “a causa de la seua posició de feblesa respecte de l'ocupador, pot ser víctima d'una utilització abusiva, per part d'aquest, de relacions laborals de duració determinada successives” de tal manera que “tot i que l'establiment i la renovació d'aqueixes relacions laborals s'hagen consentit lliurement, podria dissuadir al treballador de fer valdre expressament els seus drets enfront de l'empresari”.

Com a conclusió, des de l'Àrea Pública de CCOO, exigim al Govern i al conjunt d'administracions públiques, responsabilitat, compliment dels acords, reconeixement de tota l'experiència i professionalitat del personal que es troba en aquesta precària situació, absolutament aliè a la seua voluntat, així com, una vegada hàgem superat l'estat d'alarma com a conseqüència de la propagació del COVID-19, s'agiliten tots els processos selectius, amb especial atenció als d'estabilització i consolidació en l'ocupació, que han d'ajustar-se a la situació d'excepcional, a diferència de les ofertes d'ocupació pública ordinàries.

Igualment instem que es posen en marxa, d'una vegada per sempre, les mesures dissuasives i sancionadores per a evitar l'abús o frau en la contractació, que ha de comportar a més la sanció i responsabilitat dels gestors públics que la incomplisquen.

Finalment, instem igualment al Govern a escometre els plans d'ocupació necessaris per a recuperar l'ocupació pública perduda, posar en marxa les mesures necessàries per a evitar la disminució de l'ocupació pública com a conseqüència de les jubilacions per l'envelliment de les plantilles i reforçar els serveis públics, que s'han vist, ara més que mai, imprescindible per a garantir els drets a la ciutadania.

Aquest virus el parem units

Ho parem si et quedes a casa

Atenció a l´afiliació

Edifici 6-E (Centre de Salut Laboral)
Telèfons:   963 877 040 - 963 877 043
Alonso Pérez            79029
José Segovia            77040
Consuelo Vallés         77043
Ildefonso Pelayo        77043
Julia Benet       77040
Juanjo Escobar (Gandía) 43003
Pepe Mantas (Alcoi)    28428

email: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Web: http://www.ccoo.upv.es

Twitter: https://twitter.com/ccooupv
Facebook: https://www.facebook.com/ccooupv/

¡ Si eres afiliado/a, gracias por confiar en nosotros!
Si no lo eres, nos gustaría mucho poder contar con tu apoyo.
Afilia't CCOO : https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php

El Tribunal Supremo da la razón a CCOO, CGT y UGT que ganan por sentencia judicial que los permisos de matrimonio, nacimiento y fallecimiento no computarán en días no laborables

IMPORTANTE SENTENCIA JUDICIAL DEL TRIBUNAL SUPREMO SOBRE EL CÓMPUTO DE LOS PERMISOS POR NACIMIENTO, FALLECIMIENTO Y MATRIMONIO, QUE AFECTARÁ A TODOS LOS TRABAJADORES/AS

El Tribunal Supremo da la razón a CCOO, CGT y UGT, que ganan por sentencia judicial que los permisos de matrimonio, nacimiento y fallecimiento no computarán en días no laborables

Si, por ejemplo, el fallecimiento de un familiar se produce un viernes, el permiso de dos días empezará a contar a partir del siguiente lunes, y no el fin de semana como venía sucediendo en la mayoría de los casos.
Los permisos retribuidos por matrimonio, nacimiento de un hijo o fallecimiento de un familiar empezarán a contarse a partir del primer día laborable del hecho en sí, aunque este suceda en jornada festiva. Es decir, que, si el fallecimiento de un familiar se produce un viernes, el permiso de dos días empezará a contar a partir del siguiente lunes, y no el fin de semana como venía sucediendo en la mayoría de los casos.

Así lo ha dictaminado la Sala de lo Social del Tribunal Supremo tras un recurso interpuesto por CGT al que se adhirieron CCOO y UGT contra la patronal que negoció el convenio colectivo.

La demanda se presentó ante la Audiencia Nacional, que fue desestimada en julio de 2016, solicitando que se respetase el derecho de los trabajadores a empezar a computar sus permisos remunerados a partir del primer día laboral (‘dies a quo’) después del hecho causante.

Estos permisos están regulados en el convenio de la empresa demandada* y amparados por el propio Estatuto de los Trabajadores (ET) en su artículo 37-3.

Pero este tipo de permisos están regulados igualmente en la inmensa mayoría de los convenios colectivos que regulan las condiciones laborales de las y los trabajadores de empresas privadas, del personal laboral de las Administraciones Públicas y también en el Estatuto Básico del Empleado Público en su artículo 48 para todas y todos los empleados públicos.

Pues bien, la sentencia del Supremo, interpreta lo que dice el convenio de la empresa demandada y el ET y señala que “la rúbrica del precepto convencional ‘permisos retribuidos’ nos muestra que los permisos se conceden para su disfrute en días laborables, pues en días festivos no es preciso pedirlos porque no se trabaja”, un hecho corroborado -subraya el Alto Tribunal- por la literalidad del convenio y del ET que habla de “ausentarse del trabajo con derecho a retribución”, lo que evidencia -según los magistrados- que “el permiso se da para ausentarse en día laborable, pues en día festivo no hace falta”.

El fallo del Supremo, con fecha 13 de febrero de 2018, da la razón a la CGT y a los sindicatos CCOO y UGT que se adhirieron a la demanda y revoca la sentencia de la Audiencia Nacional.

La sentencia del Tribunal Supremo, es de inmediata aplicación.

Lo dictado por el Supremo afecta directamente no solo a la empresa demandada y contra la que se dirigió la demanda, sino también a todo el sector del mismo ámbito, e igualmente de manera indirecta a todos los trabajadores/as, por lo que deberá ser aplicada a todos los sectores laborales porque los razonamientos jurídicos de la misma interpretan el artículo 37.3 del Estatuto de los Trabajadores que es de aplicación a todas las personas que trabajan por cuenta ajena.

La sentencia, en la que el Supremo recuerda que las normas deben interpretarse con “cierta lógica”, se suma a otros fallos de los tribunales sobre despido nulo u horas extras, y viene a enmendar una vez más las prácticas empresariales llevadas a cabo al abrigo de las reformas laborales del PP que han precarizado y flexibilizado las condiciones de trabajo. Tanto es así, que, en un reciente documento dado a conocer en estas mismas páginas, el Círculo de Empresarias, arremete contra algunos jueces por su supuesto “activismo” a la hora de dictar sentencias contrarias a dichas reformas.

Más información en la noticia publicada por Nueva Tribuna.es

Som treballadors
Som treballadores
Som universitat

Els drets es conquisten i es defensen

Serveis per a l'afiliació de CCOO

Telèfons: 963 877 040 - 043 (ext. 77040-77043)
Web: http://www.ccoo.upv.es
Twitter: https://twitter.com/ccooupv
Facebook: https://www.facebook.com/ccooupv/
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

Afilia't a CCOO PV: https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php

DOBLE VARA DE MESURAR

El sistema penitenciari espanyol cerca la reeducació i la reinserció de les persones que han delinquit i el règim disciplinari del personal al Servei de les Administracions Públiques hauria de perseguir les mateixes finalitats.

És absolutament inimaginable que una persona condemnada, una vegada complida la seua pena, no puga tornar a reintegrar-se a la seua vida habitual.

En la nostra Universitat açò és possible per al PDI després d'un expedient disciplinari, però sembla que per al PAS no.

Per a començar, la instrucció de tots els expedients disciplinaris en la Universitat es duu a terme sota la figura d'expedient d'informació reservada, escamotejant-li la informació als Òrgans de Representació de les Treballadores i Treballadors de la Universitat. I així és molt difícil comprovar que es tracta a tothom de la mateixa manera.

Hem pogut esbrinar, via ràdio macuto, que les resolucions dels expedients no són totes iguals. Sembla ser que en els expedients que afecten al PDI se salden amb amonestacions o faltes lleus, que comporten sancions més lleugeres i en cap cas la pèrdua de la condició d'empleat públic.

Pel que coneixem, en els expedients disciplinaris del PAS no succeeix açò. Els expedients han comportat sancions molt majors (anys de suspensió d'ocupació i sou, degradació en la categoria professional,…), fins i tot amb denúncies davant els jutjats amb les seues corresponents condemnes.

No qüestionem que els expedients siguen més o menys justs, cosa que a més pel caràcter d'informació reservada que els dóna la Universitat no podem comprovar, la qual cosa es qüestiona és que sembla que les seues conseqüències són diferents en funció del col·lectiu al que pertangues.

Una vegada complides les sancions imposades pels expedients, s'hauria de rehabilitar a tothom. Açò no es compleix amb el PAS, ni encara que es guanye a la Universitat la readmissió, sentència després de sentència. A més del perjudici patrimonial per a la Universitat que es puga derivar d'aquestes reclamacions.

L'equip rectoral hauria de reflexionar sobre aquesta situació, tot el personal al servei de la Universitat ha de ser tractat en igualtat de condicions. El contrari és corporativisme.

En aquests enllaços, podeu comprovar la situació a la qual ha portat la Universitat a un funcionari personal d'administració i serveis. La nostra Universitat prefereix, perdre un darrere l'altre tots els judicis i pagar totes les costes que li imposen, abans que complir les sentències i readmetre-li.

2016-10-27_558-2015_sentencia-211-2016_admision-concurso-puestos-C1

2016-11-16_497_2014_Sentencia-546-2016_reingreso-puestos-C1

2017-02-16_ 298-2016-Sentencia-42-2017_Concurso-C1

Amb tu, construïm el futur

Serveis per a l'afiliació de CCOO

Afilia't a CCOO PV: https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php

Sentències sobre les demandes de STEPV contra els acords de la UPV amb les OOSS, que per descomptat STEPV no va signar i reclama contra la UPV.

I de pas demanda a la resta de sindicats signataris de l'acord.

Els altres sindicats de la UPV desistim de participar en els processos judicials, ja que entenem que es tractava d'un enfrontament entre determinades persones de STEPV contra persones concretes de l'administració de la universitat.
No obstant açò el sindicat STEPV s'obstina a ficar-nos per mitjà també a nosaltres, que seguim sense participar de les seues demandes i els seus plets contra l'administració de la universitat.

Sentencias sobre las demandas de STEPV contra los acuerdos de la UPV con las OOSS, que por supuesto STEPV no firmó y reclama contra la UPV. Y de paso demanda al resto de sindicatos firmantes del acuerdo.

Los otros sindicatos de la UPV desistimos de participar en los procesos judiciales, puesto que entendiamos que se trataba de un enfrentamiento entre determinadas personas de STEPV contra personas concretas de la administración de la universidad.
Sin embargo el sindicato STEPV se empeña en meternos por medio también a nosotros, que seguimos sin participar de sus demandas y sus pleitos contra la administración de la universitat.

Sentencia de 2013

Sentencia de 2016

Serveis per a l'afiliació de CCOO

Afilia't a CCOO PV: https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php

CCOO ha puesto en marcha una amplia campaña de asesoramiento jurídico y sindical para ayudar a las trabajadoras y trabajadores temporales a reclamar la fijeza de su contrato laboral temporal irregular o la condición de indefinido no fijo en el caso de los temporales irregulares en la Administración Pública, así como una mayor indemnización económica por la finalización de sus contratos o nombramientos temporales, en aplicación de las recientes sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre estabilidad en el empleo e igualdad de condiciones en la indemnización.

CCOO exige al Gobierno que adopte las medidas legislativas necesarias para modificar el artículo 49.1.c) del Estatuto de los Trabajadores, a efectos de incrementar las indemnizaciones que en el mismo se contemplan igualándolas a las establecidas en el artículo 53.1.b) del mismo texto, y extendiendo el derecho a la mencionada indemnización a los contratos de interinidad y demás contratos temporales actualmente sin derecho a indemnización a su conclusión.

CCOO insta al Gobierno a que adopte las medidas legislativas necesarias para garantizar mediante las reformas oportunas del Real Decreto Legislativo 5/ 2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público y de la Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los Servicios de Salud, la estabilidad en el empleo de los funcionarios y personal estatutario interino, eventuales y de sustitución conforme se dispone en las sentencias del Tribunal Superior de Justicia de la Unión Europea de fecha 14 de septiembre de 2016, dictadas en los asuntos C-16/15 y C- 184/15 - C- 197/15.

La temporalidad en el empleo público español, cuestionada por sentencias europeas