Les persones que sotasignem, compromeses amb la recuperació i la normalització del valencià i preocupades per la situació de minorització en que encara es troba la nostra llengua, especialment en l’àmbit públic,

MANIFESTEM

El valencià és llengua oficial i, a més, la “històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat”, segons reconeix l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

La Llei d’ús i ensenyament del valencià declara que “la Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià”.

Com a llengua pròpia i oficial, el valencià ho és també de totes les administracions radicades al nostre territori.

Per aquests motius els ciutadans tenim el dret de relacionar-nos en la nostra llengua amb qualsevol d’aquestes administracions i aquestes tenen l’obligació d’atendre’ns així mateix en valencià.

Malgrat aquesta oficialitat, l’ús normal i sistemàtic de la llengua oficial i pròpia dels valencians és encara minoritària i de vegades excepcional entre les administracions.

Una conseqüència necessària de l’oficialitat és que, si les administracions han d’atendre els ciutadans en la seua llengua, el personal d’aquestes administracions ha de conéixer les llengües oficials. Això, que succeeix per al castellà, no ocorre per al valencià, en un greu acte de discriminació d’un estat que es defineix com de dret i igualitari.

La situació és encara més discriminatòria contra el valencià, perquè el requisit de coneixement de la llengua oficial i pròpia, que és normal per al personal de les administracions en totes les altres comunitats autònomes amb doble oficialitat lingüística i ha estat confirmat pel Tribunal Constitucional, s’ha ignorat en la normativa valenciana, la qual tan sols considera el coneixement del valencià com un mèrit, o en el cas dels docents sotmés la seua adquisició en el futur i de manera incontrolada.

En conseqüència,

PROPOSEM
A LES CORTS VALENCIANES:

Que promoguen una llei que modifique l’actual text refós de la Llei de la funció pública valenciana i la resta de legislació valenciana escaient, en el sentit següent:
Tots els empleats públics han de conéixer necessàriament el valencià per poder accedir a la funció pública valenciana.
Aquest requisit s’ha d’exigir en qualsevol administració pública que estiga compresa dins de l’àmbit d’aplicació de la llei de la funció pública valenciana i normativa concordant i siga quina siga la naturalesa jurídica d’aquesta.
El coneixement lingüístic del valencià s’ha d’exigir prèviament a l’accés a qualsevol lloc de treball d’aquestes administracions, com ocorre amb tots els altres requisits.
Tots els llocs de treball de les administracions a les quals siga d’aplicació la legislació valenciana en matèria de personal han de preveure necessàriament aquest requisit lingüístic.
Tots aquests requisits lingüístics ja fa molt de temps que estan establerts en la legislació de la resta de comunitats autònomes amb doble oficialitat lingüística, i han estat avalats i ratificats per diverses sentències del Tribunal Constitucional espanyol.
Així mateix, demanem a les Corts Valencianes que insten les Corts espanyoles perquè promoguen la mateixa modificació en les lleis estatals, a fi que el requisit lingüístic siga exigible també als empleats públics de l’administració central destinats a les comunitats autònomes amb doble oficialitat lingüística.

INSTEM AL GOVERN:

Perquè aplique l’article 23.1 de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, en el sentit que exigesca el coneixement de les dues llengües oficials, com a requisit previ a l’accés de la funció pública docent.