ÉS LA UPV UNA UNIVERSITAT SALUDABLE?

Molt probablement sou coneixedors que la UPV pertany a la denominada Xarxa Valenciana d'Universitats Saludables, des de fa ja uns quants anys. Menys probable és que sapieu que l'edat faig una mitjana de del personal que treballa en la UPV ronda els 55 anys, per la qual cosa gran part de la seua vida laboral l'han exercida en el si de la UPV. Per tant, no es pot o no s'hauria de separar el concepte de saludable (salut), de les tasques i dels entorns de treball en els quals la plantilla de la UPV exerceix la feina de casa, independentment del tipus de tasques que realitzen, bé siguen aquestes més administratives o més tècniques.

Aquesta relació entre salut i treball és una qüestió crítica que no pot ser contínuament apartada de l'agenda directiva de la UPV, que sembla dedicar-se més als gestos i a les performances que a la vertadera persecució de la implantació d'una cultura preventiva que garantira la salut de les persones, tal com li exigeix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en considerar a la UPV com a ocupadora pública.

Envers aquesta obligació legal, que assumeixen amb nom i cognoms els funcionaris sobre els quals recau realment el govern, el comandament, l'adreça i la presa de decisió, que des de dalt comença pel Rector, considerem com a sindicat que NO ha sigut fins avui correctament diagnosticada (estat de situació), i la considerem deficientment dotada.

En primer lloc, quan diem que NO ha sigut correctament diagnosticada, jutgem que, sobre el compendi de Reials decrets en matèria de prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut, tots ells d'obligat compliment, que hi ha publicats des de fa quasi 25 anys en aquest país, i que estan relacionats amb la protecció de la salut, sent alguns d'ells d'importància extrema, no s'ha fet un vertader diagnòstic: seriós, profund i rigorós de l'estat del nivell compliment de les obligacions legals que ha d'assumir la UPV (repetim: des de fa 25 anys). Es va fer fa uns dos anys “alguna cosa”, concretament un diagnòstic molt superficial i poc profund, però a la vista del que aquest document “va deixar fora”, no podem ni ho acceptarem com a definitiu: ni a mitjà ni a curt termini. Per a remeiar la manca d'informació, només cal tenir la voluntat (directiva) de voler fer-ho amb rigor i serietat, això és: mitjançant una veritablement exhaustiva i professional auditoria externa, clara i transparent.

En segon lloc, quan diem deficientment dotada, exposem que és impossible saber quants recursos cal destinar si prèviament no es coneix quin és el vertader estat de situació -i tornem al que us hem exposat en el punt anterior- i a la magnitud de les tasques a abordar, però del que estem segurs és que els recursos humans i materials que han disposat les persones que han dirigit la UPV durant els últims 25 anys han sigut evidentment molt insuficients, tant en quantitat com en estructura organitzativa.

Imagineu-vos que cal construir un edifici. Se suposa que cap cap sa o mínimament seriosa construiria un edifici sense saber a quin ús va destinat o quantes persones l'ocuparan, veritat?.......Perquè ací, en la UPV, l'edifici de la prevenció de riscos i de la vigilància de la salut s'ha “construït” (exemple gràfic) … a força de deixar un munt de rajoles i sacs de ciment que es col·locarien ells sols, “sense saber si la quantitat és la correcta, ni plans ni ná” ... perquè lamentablement és el que ve ocorrent des de fa 25 anys, en els quals no hi ha plans, ni estratègia, ni lideratge directiu en matèria de prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut.

La parrafada anterior és molt gràfica, però és el que ens sembla, a tenor dels resultats i la confrontació permanent, que sempre versa sobre el mateix, i els funcionaris públics que governen i dirigeixen la qüestió de la prevenció i la salut en la UPV: que no volen encendre la llum a l'habitació perquè no es veja el que hi ha dins. És el que pensem, i d'això estem convençuts.

També volem deixar clar que no assumirem, ni a consentir, ni a tolerar maniobra corporativa (ja un clàssic de la casa) de voler desviar la responsabilitat de comandaments i directius cap als subordinats, com a bocs expiatoris. No, no els servirà per a eludir la seua responsabilitat, només els valdrà per a quedar encara més en evidència.

No hi ha cabuda per al capritx ni el lliure albir en el compliment de les obligacions legals: els funcionaris, aquells que voluntàriament s'han presentat a exercir labors de comandament, direcció, i presa de decisió, sobre els quals recau la responsabilitat de fer que en la UPV es complisquen, des del primer fins a l'últim, els reials decrets relacionats amb la prevenció de riscos laborals i de vigilància de la salut, han de proveir, dotar i estructurar els recursos que siguen necessaris per a un adequat compliment de les seues exigències reglamentàries. Aquests comandaments, com a mínim, haurien d'elevar sol·licitud formal i oficial on calga per a requerir els recursos que siguen precisos (podent demostrar que ho han fet, és clar). Que mínim que això?.... Sres. i Srs., que s'han posat vostès ací voluntàriament… que ningú els ha obligat a ser “Caps” ni directius !.

Com a Organització Sindical considerem que és sobre aquests comandaments en actiu, sobre els quals recau aquesta ineludible labor i responsabilitat, i atribuïm un evident i traçable nexe entre responsabilitat inherent al càrrec i el seu corresponent deure d'acció.

No comprenem ni assumim l'eternització de la situació actual. Dóna la sensació que un col·lectiu (que no és d'un, ni de dos, ni de tres) de persones amb capacitat per a prendre decisions porta sostingudament sense mirar en la direcció a la qual cal fer-ho durant lustres. No serveix començar a actuar fa dos anys, en els quals la UPV ha mostrat més proactividad i transparència -i cal reconèixer que això es deu a l'obstinació personal de la Vicerectora dels Campus i Sostenibilitat, les coses com són- però lamentablement, ni tan sols aquests últims dos anys, es ve actuant amb la suficient intensitat ni amb la precisió ni amb la decisió que es requeriria. Sembla que es vol evitar coste el que coste abordar amb rigor aquesta qüestió. Ens preguntem: quin és el temor? A què es té por?.

Fent un xicotet exercici mental sembla que del que es té por és de complir amb la legislació amb rigor i exhaustivitat, quan del que haurien de tenir por, els que s'han pujat al podi del comandament a prendre decisions, és a les conseqüències que es deriven del seu incompliment, tant les possibles conseqüències per a ells, com – això hauria d'estar abans de res la resta - per a la salut de les persones que treballen en la UPV.

Observe's que l'element diferencial i crític, en contraposició a altres qüestions a les quals es dóna molta importància en la UPV -sense pretendre menyscabar-les en absolut, però és impossible no fer comparacions, si més no inconscientment- és l'exigència legal i el nivell responsabilitat civil o penal exigible, amén del dret fonamental a la salut que s'aspira protegir (de nou: això primer de tot). Us proposem uns exemples que comprendreu molt fàcilment:

* Doneu una ullada a la quantitat de pàrquings per a vehicles privats, els nostres… és comodíssim tot, no ho podem negar, però van costar i costen molts diners públics; també tenim “un tros de” frontó i de velòdrom impressionants i magnífics… a veure, sí, per descomptat, tot està molt bé, és un privilegi tenir accés a això, no ens malinterpreteu, perquè del que tractem és simplement de facilitar la comprensió del següent exemple: la realitat és que cap Reial decret ha obligat legalment a la UPV a tenir pàrquings o frontons, i la decisió de tenir aqueixes instal·lacions i no unes altres - els diners són finits-, les han preses funcionaris públics amb rangs almenys, de Cap de Servei cap amunt: és a dir, bàsicament “Edifici Rectorat”. Evidentment és prerrogativa dels governants de la UPV decidir on es destinen els recursos, d'acord, però nosaltres ens realitzem algunes poques preguntes (cabrien més): quin és realment el nivell d'equipament de protecció enfront dels riscos en les instal·lacions de la UPV? és l'adequat? com se sap si és l'adequat o és inadequat? Realitzar-se aquestes preguntes l'any 2000 era lògic, però haver de realitzar-les, i haver de redactar correus de difusió com aquest l'any 2020, és INACCEPTABLE. Citem instal·lacions, per parlar d'alguna cosa, però podríem citar probables incompliments de la normativa aplicable a la vigilància de la salut, seguretat de màquines o equips de treball, ús i emmagatzematge de productes químics, etcètera.

* Un altre cas paradigmàtic és el projecte Hyperloop, que “és estratègic” per a la UPV. Encara que pensem que només serà per a la web de la UPV, cara a la galeria i als mitjans de comunicació, i no una altra cosa. Perquè és tan, tan important, que han tingut a aqueixes i aqueixos joves, vertaders actius professionals d'aquesta societat, ocupant com a laboratori i zona de treball una part de l'edifici “Cafeteria La Malva-rosa”. Passen, passen i vegen…. Edifici que era tan imprescindible construir, ja ben entrat el segle XXI, que als dos o tres anys es va tancar la concessió de la cafeteria i ací es va quedar l'element (millorar les infraestructures i equipament de seguretat de laboratoris i naus NO, construir un altre edifici MÉS a ser destinat com a cafeteria, tancar-lo després, i deixar-ho mort de fàstic, SÍ). Decisió que van adoptar els directius de la UPV amb diners públics, atès que entenem que aquesta despesa no s'efectue amb diners privats donats per un mecenes.
Perquè aquests són exemples reals de prioritats en la presa de decisió per la governança de la UPV, comptats amb bastant folklore i causticitat. Decisions que no pren un ens abstracte o una intel·ligència artificial, sinó les mateixes persones que decideixen durant consecutivament 25 anys no optar clarament per la salut de les persones que treballen en la UPV.

El model preventiu pel qual ha optat la UPV ha de canviar dràsticament, havent de passar a convertir-se en punt de confluència i col·laboració entre personal de la UPV, representants sindicals, i govern i comandaments de la UPV, o persistirà la situació de contesa permanent i ininterrompudament, inevitablement en manera d'escalada. No volem això. Volem evitar la confrontació, però volem un canvi urgent, de debò, dràstic, no postureos, ni la designació de “comissaris polítics” destinats a fer “control de danys” perquè la doctrina de la direcció és que “en la UPV no es fa res malament”.

La Secció Sindical de CCOO de la UPV està disposada a convertir aquest eix d'acció, la prevenció de riscos laborals i la vigilància de la salut vinculada a aquests, en un dels seus eixos d'acció prioritaris en relació amb la defensa dels drets de les i els treballadors de la UPV. I això serà dut a terme ininterrompudament, amb el suport del personal de la UPV, siga com siga la seua filiació sindical, estiga o no estiga afiliat, comptant amb el suport del gabinet de salut laboral de CCOO del PV, i per descomptat, amb el de les seccions sindicals de la UPV que compartisquen aquesta mateixa visió.

Recordem a l'Excel·lentíssim Rector Sr. Francisco Mora, de manera molt directa, pràcticament literal, les paraules que va pronunciar en una Junta de Govern fa un parell d'anys: “per a la qüestió dels riscos laborals, tot el que faça falta”.

Per favor, Sr. Mora, adopte d'una vegada vertaderes decisions i no continuen donant marrades a la qüestió. Per favor, faça-ho! amb la salut de les persones al seu càrrec no es juga.

Som treballadors
   Som treballadores
      Som universitat

Serveis per a l'afiliació de CCOO
Atenció a l´afiliació

CCOO, primer sindicat a Espanya

CCOO ha aconseguit 96.249 delegats/as, el 35,7% del total, en les eleccions sindicals celebrades en empreses privades i en les Administracions Públiques.
Amb aquests resultats, CCOO revalida la seua condició de primer sindicat del nostre país, ho és des dels anys 90, amb una diferència de 8.051 representants sobre el segon sindicat, la Unió General de Treballadors.
Així ho acredita el Ministeri de Treball en una certificació el dia 19 de juny de 2019.

   Edifici 6-E (Gabinet Mèdic)
Telèfons:   963 877 040 - 963 877 043
Alonso Pérez            79029
José Segovia            77040
Consuelo Vallés         77043
Ildefonso Pelayo        77043
Julia Benet        77040
Juanjo Escobar (Gandía) 43003

email:      Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Web:        http://www.ccoo.upv.es

Twitter:    https://twitter.com/ccooupv
Facebook:   https://www.facebook.com/ccooupv/

¡ Si eres afiliado/a, gracias por confiar en nosotros!
Si no lo eres, nos gustaría mucho poder contar con tu apoyo.
Afilia't CCOO :  https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php

.