En 2011, 25 anys després de la primera Llei de Ciència de la democràcia (llei 13/1986), s'aprovava la Llei 14/2011 de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
Deu anys més tard, quan la crisi, la situació del sistema públic d'I+D+i ha empitjorat de forma radical.
i) La despesa en I+D+i ha retrocedit del 1,35% PIB de 2010 al 1,24%, allunyant-nos de la mitjana europea.
ii) El sector públic de la investigació ha perdut entre 20 i 30.000 professionals, condemnats a l'exili professional o a l'abandó de la seua professió.
iii) La falta de OEP i les convocatòries raquítiques de contractes públics han disparat la precarietat, amb taxes de temporalitat que superen el 40%.
En aquest context el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) pretén imposar una modificació de la llei 14/2011 sense negociació ni discussió amb els actors, aprofundint encara més l'abisme entre personal d'investigació i drets laborals. Una nova volta de rosca que agreuja la situació d'estat d'excepció laboral en el sector de la investigació.
L'Avantprojecte de Llei (AP) proposa dos objectius bàsics: la modificació dels articles de la Llei 14/2011 relatius a la carrera professional del personal investigador, per a introduir a Espanya la denominada tenure-track, i la modificació de les condicions en què es realitza la transferència de resultats de les activitats d'investigació obtinguts en el sistema públic al sector privat.
L'AP estableix que serà objecte de negociació col·lectiva en la Mesa General de Negociació de l'Administració General de l'Estat, en afectar la modificació legal proposta als drets i obligacions dels empleats públics del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
Un error d'embalum, atès que aquesta mesa correspon a la AGE, i l'AP inclou al personal d'Universitats i de Sanitat. La importància del tema i la multiplicitat d'agents i actors recomana que la negociació es realitze en el marc de la Mesa de Diàleg Social, com en 2010-2011.
LA FIGURA TENURE-TRACK
La incorporació del tenure-track planteja “desenvolupar l'actual contracte d'accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació (contracte laboral temporal) transformant-ho en un contracte laboral fix, també amb l'exigència del títol de Doctor, a fi de realitzar funcions d'investigació en el marc d'un projecte propi, i unes retribucions anàlogues a les de l'escala de Científics Titulars, (o el seu equivalent en la Universitat) sotmès a una avaluació externa amb efectes resolutius. En tractar-se d'un contracte laboral fix en lloc de temporal, haurà de formar part de les places aprovades en l'Oferta d'Ocupació Pública.” Aquest canvi es justifica en l'Exposició de Motius com una manera de reduir l'edat mitjana d'entrada al sistema del personal investigador, oblidant que, en tot cas, el factor limitant sempre ha sigut (i el continuarà sent) la grandària de les OEP.
El nou contracte “no resol les necessitats d'estabilització de la gran bossa de personal investigador precari de llarga duració existent avui dia.” Perquè el contracte és en realitat una modalitat més de contracte temporal. El contracte proposat (aparentment indefinit), està subjecte no solament a una condició extintiva (avaluació externa); fins i tot superant les avaluacions, la continuïtat del contracte està subjecta a la voluntat de l'organisme contractant de mantenir la relació laboral.
Aquest punt suposa no solament una distorsió injustificada de l'ordenament jurídic laboral intern en matèria de contractació i extinció sinó a més una clara infracció de les disposicions i tractats internacionals i del Dret de la Unió Europea relatives a la protecció de les persones treballadores en el cas d'extincions del contracte de treball.
A més, presenta una sèrie de deficiències i dificultats d'implantació:
• Dificultat d'utilització en l'àmbit de la universitat per problemes d'encaix jurídic amb la regulació contractual del LOU (figura del Contractat Doctor contracte INDEFINIT des del moment en què se supera el concurs). I la necessitat d'acreditació per part de la ANECA o les agències autonòmiques per a fer qualsevol tipus de contracte “fix” en l'àmbit de la universitat.
• Problemes d'encaix jurídic. L'existència d'una condició resolutòria planteja problemes, com l'absència total de protecció dels qui subscriguen aquests contractes en el cas de resolució d'aquests, radicalment contrari a la resta de l'ordenament jurídic laboral espanyol.
• Problemes d'encaix per la relació jurídica i retribucions. Es proposa un contracte laboral en lloc de personal funcionari investigador. Això obliga a identificar de forma clara i expressa les funcions encomanades al personal laboral investigador, que haurà de diferenciar-se, en tot cas, de l'activitat investigadora realitzada pel personal investigador funcionari. A més, la legislació actual respecte al model retributiu del personal laboral fix estableix que, “en cap supòsit, li siga aplicable el model retributiu establit per al personal investigador funcionari.”
• El MCIN pretén substituir l'escala de personal funcionari de Científics Titulars per aquesta modalitat laboral, complint exactament les mateixes funcions, introduint la precarietat i inseguretat jurídica com a element essencial. Aquesta actuació està en contra de la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional, en la qual el règim general d'ocupació pública al nostre país és el funcionarial. D'altra banda, no es regula la destinació o possibilitats de promoció, carrera, mobilitat etc. dels Científics Titulars, l'escala dels quals es declara a extingir.
IMPULS DE LA TRANSFERÈNCIA
L'altre punt essencial de l'AP és la modificació de l'article 14 de la llei 14/2011 per a garantir la participació en els beneficis que obtinguen les entitats per a les quals presten servei els investigadors per l'explotació dels resultats de l'activitat d'investigació.
L'AP proposa estendre la duració de les excedències del personal investigador per cinc anys addicionals, i permetre la flexibilitat horària per a facilitar la dedicació del personal investigador que preste els seus serveis en les societats o empreses innovadores de base tecnològica. A més, aquesta AP estableix que les limitacions establides per la Llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, no seran aplicable al personal investigador que preste els seus serveis en les societats o empreses innovadores de base tecnològica. Aquesta excepció podria donar lloc a situacions de greus conflictes d'interès en tant que s'aparta del mandat constitucional que obliga l'Administració Pública a servir amb objectivitat als interessos generals i a establir un sistema d'incompatibilitats en l'ocupació pública que garantisca la imparcialitat en l'exercici de les seues funcions (art. 103.1 i 103.3 CE), sense perjudici que a més s'observa que aquesta proposta de regulació pot obrir el camí a conductes que actualment estan perseguides penalment.
Sense objectar el propòsit de fomentar la investigació i de la ineludible col·laboració amb el sector privat, no ha de perdre's de vista que aquesta col·laboració ha de ser clarament regulada amb límits precisos que no deriven en la confusió entre els interessos de tots dos sectors, amb el perill que això es traduïsca en el desviament de fons públics a interessos privats en detriment dels públics, la utilització d'instal·lacions i recursos públics els rendiments dels quals recaiguen majoritàriament en centres privats, el menyscapte per part dels investigadors públics de les seues responsabilitats públiques per a protegir els seus interessos empresarials, etc. Per descomptat, no s'acaba de veure quin seria l'avantatge per a la investigació PÚBLICA espanyola d'aquesta nova normativa.
És clar que els sectors públic i privat han de conviure i col·laborar, però sense confondre les seues funcions específiques. El sector públic ha de generar coneixement de qualitat i promoure la cultura científica, assegurant un ús eficient dels recursos que servisquen de suport a les demandes de la ciutadania. La interacció amb el sector privat és imprescindible, però ha d'establir-se des del respecte als objectius i cultures pròpies de tots dos sectors i dins del marc d'una planificació estratègica de les activitats d'I+D+i que exigeix el canvi de model de desenvolupament al nostre país.
EL QUE NO INCLOU LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI 14/2011
La modificació de la Llei 14/2011 altera de forma radical l'estructura de la carrera de l'investigador, incorporant una carrera laboral paral·lela mentre declara a extingir l'escala dels Científics Titulars, la base del sistema que concentra a la majoria del personal investigador, el futur del qual no es dissenya en la llei.
D'altra banda, aquest AP torna a menysprear el treball i el paper essencial d'un altre personal del sector de la investigació: en particular, el personal tècnic i de gestió, tant en les seues escales funcionarials com de personal laboral fix. No es desenvolupa la figura del Tecnòleg, introduïda en la llei 14/2011.
Un oblit que demostra la concepció arcaica del sistema d'investigació i que pot conduir a la ruptura de l'equilibri intern entre els membres dels equips multiprofessionals que conformen els centres d'investigació.
.
Comunicat de CCOO Universitat.
En 2011, 25 años después de la primera Ley de Ciencia de la democracia (ley 13/1986), se aprobaba la Ley 14/2011 de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación.
Diez años más tarde, cuando la crisis, la situación del sistema público de I+D+i ha empeorado de forma radical.
i) El gasto en I+D+i ha retrocedido del 1,35% PIB de 2010 al 1,24%, alejándonos de la media europea.
ii) El sector público de la investigación ha perdido entre 20 y 30.000 profesionales, condenados al exilio profesional o al abandono de su profesión.
iii) La falta de OEP y las convocatorias raquíticas de contratos públicos han disparado la precariedad, con tasas de temporalidad que superan el 40%.
En este contexto el Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN) pretende imponer una modificación de la ley 14/2011 sin negociación ni discusión con los actores, profundizando aún más el abismo entre personal de investigación y derechos laborales. Una nueva vuelta de tuerca que agrava la situación de estado de excepción laboral en el sector de la investigación.
El Anteproyecto de Ley (AP) propone dos objetivos básicos: la modificación de los artículos de la Ley 14/2011 relativos a la carrera profesional del personal investigador, para introducir en España la denominada tenure-track, y la modificación de las condiciones en que se realiza la transferencia de resultados de las actividades de investigación obtenidos en el sistema público al sector privado.
El AP establece que será objeto de negociación colectiva en la Mesa General de Negociación de la Administración General del Estado, al afectar la modificación legal propuesta a los derechos y obligaciones de los empleados públicos del Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación.
Un error de bulto, dado que esta mesa corresponde a la AGE, y el AP incluye al personal de Universidades y de Sanidad. La importancia del tema y la multiplicidad de agentes y actores recomienda que la negociación se realice en el marco de la Mesa de Diálogo Social, como en 2010-2011.
LA FIGURA TENURE-TRACK
La incorporación del tenure-track plantea “desarrollar el actual contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia, Tecnología e Innovación (contrato laboral temporal) transformándolo en un contrato laboral fijo, también con la exigencia del título de Doctor, con el objeto de realizar funciones de investigación en el marco de un proyecto propio, y unas retribuciones análogas a las de la escala de Científicos Titulares, (o su equivalente en la Universidad) sometido a una evaluación externa con efectos resolutivos. Al tratarse de un contrato laboral fijo en lugar de temporal, deberá formar parte de las plazas aprobadas en la Oferta de Empleo Público.” Este cambio se justifica en la Exposición de Motivos como una forma de reducir la edad media de entrada al sistema del personal investigador, olvidando que, en todo caso, el factor limitante siempre ha sido (y lo seguirá siendo) el tamaño de las OEP.
El nuevo contrato “no resuelve las necesidades de estabilización de la gran bolsa de personal investigador precario de larga duración existente hoy en día.” Porque el contrato es en realidad una modalidad más de contrato temporal. El contrato propuesto (aparentemente indefinido), está sujeto no solo a una condición extintiva (evaluación externa); incluso superando las evaluaciones, la continuidad del contrato está sujeta a la voluntad del organismo contratante de mantener la relación laboral.
Este punto supone no solo una distorsión injustificada del ordenamiento jurídico laboral interno en materia de contratación y extinción sino además una clara infracción de las disposiciones y tratados internacionales y del Derecho de la Unión Europea relativas a la protección de las personas trabajadoras en el caso de extinciones del contrato de trabajo.
Además, presenta una serie de deficiencias y dificultades de implantación:
• Dificultad de utilización en el ámbito de la universidad por problemas de encaje jurídico con la regulación contractual del LOU (figura del Contratado Doctor contrato INDEFINIDO desde el momento en que se supera el concurso). Y la necesidad de acreditación por parte de la ANECA o las agencias autonómicas para hacer cualquier tipo de contrato “fijo” en el ámbito de la universidad.
• Problemas de encaje jurídico. La existencia de una condición resolutoria plantea problemas, como la ausencia total de protección de quienes suscriban estos contratos en el caso de resolución de los mismos, radicalmente contrario al resto del ordenamiento jurídico laboral español.
• Problemas de encaje por la relación jurídica y retribuciones. Se propone un contrato laboral en lugar de personal funcionario investigador. Esto obliga a identificar de forma clara y expresa las funciones encomendadas al personal laboral investigador, que habrá de diferenciarse, en todo caso, de la actividad investigadora realizada por el personal investigador funcionario. Además, la legislación actual respecto al modelo retributivo del personal laboral fijo establece que, “en ningún supuesto, le sea de aplicación el modelo retributivo establecido para el personal investigador funcionario.”
• El MCIN pretende sustituir la escala de personal funcionario de Científicos Titulares por esta modalidad laboral, cumpliendo exactamente las mismas funciones, introduciendo la precariedad e inseguridad jurídica como elemento esencial. Esta actuación está en contra de la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional, en la cual el régimen general de empleo público en nuestro país es el funcionarial. Por otra parte, no se regula el destino o posibilidades de promoción, carrera, movilidad etc. de los Científicos Titulares, cuya escala se declara a extinguir.
IMPULSO DE LA TRANSFERENCIA
El otro punto esencial del AP es la modificación del artículo 14 de la ley 14/2011 para garantizar la participación en los beneficios que obtengan las entidades para las que presten servicio los investigadores por la explotación de los resultados de la actividad de investigación.
El AP propone extender la duración de las excedencias del personal investigador por cinco años adicionales, y permitir la flexibilidad horaria para facilitar la dedicación del personal investigador que preste sus servicios en las sociedades o empresas innovadoras de base tecnológica. Además, esta AP establece que las limitaciones establecidas por la Ley 53/1984, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, no serán de aplicación al personal investigador que preste sus servicios en las sociedades o empresas innovadoras de base tecnológica. Esta excepción podría dar lugar a situaciones de graves conflictos de interés en tanto que se aparta del mandato constitucional que obliga a la Administración Pública a servir con objetividad a los intereses generales y a establecer un sistema de incompatibilidades en el empleo público que garantice la imparcialidad en el ejercicio de sus funciones (art. 103.1 y 103.3 CE), sin perjuicio de que además se observa que esta propuesta de regulación puede abrir el camino a conductas que actualmente están perseguidas penalmente.
Sin objetar el propósito de fomentar la investigación y de la ineludible colaboración con el sector privado, no ha de perderse de vista que dicha colaboración ha de ser claramente regulada con límites precisos que no deriven en la confusión entre los intereses de ambos sectores, con el peligro de que ello se traduzca en el desvío de fondos públicos a intereses privados en detrimento de los públicos, la utilización de instalaciones y recursos públicos cuyos rendimientos recaigan mayoritariamente en centros privados, el menoscabo por parte de los investigadores públicos de sus responsabilidades públicas para proteger sus intereses empresariales, etc. Por supuesto, no se acaba de ver cuál sería la ventaja para la investigación PÚBLICA española de esta nueva normativa.
Está claro que los sectores público y privado deben convivir y colaborar, pero sin confundir sus funciones específicas. El sector público debe generar conocimiento de calidad y promover la cultura científica, asegurando un uso eficiente de los recursos que sirvan de soporte a las demandas de la ciudadanía. La interacción con el sector privado es imprescindible, pero debe establecerse desde el respeto a los objetivos y culturas propias de ambos sectores y dentro del marco de una planificación estratégica de las actividades de I+D+i que exige el cambio de modelo de desarrollo en nuestro país.
LO QUE NO INCLUYE LA MODIFICACIÓN DE LA LEY 14/2011
La modificación de la Ley 14/2011 altera de forma radical la estructura de la carrera del investigador, incorporando una carrera laboral paralela mientras declara a extinguir la escala de los Científicos Titulares, la base del sistema que concentra a la mayoría del personal investigador, cuyo futuro no se diseña en la ley.
Por otro lado, este AP vuelve a despreciar el trabajo y el papel esencial de otro personal del sector de la investigación: en particular, el personal técnico y de gestión, tanto en sus escalas funcionariales como de personal laboral fijo. No se desarrolla la figura del Tecnólogo, introducida en la ley 14/2011.
Un olvido que demuestra la concepción arcaica del sistema de investigación y que puede conducir a la ruptura del equilibrio interno entre los miembros de los equipos multiprofesionales que conforman los centros de investigación.
Comunicado de CCOO Universidad.
.
.
CCOO, primer sindicat a Espanya
CCOO ha aconseguit 96.249 delegats/as, el 35,7% del total, en les eleccions sindicals celebrades en empreses privades i en les Administracions Públiques.
Amb aquests resultats, CCOO revalida la seua condició de primer sindicat del nostre país, ho és des dels anys 90, amb una diferència de 8.051 representants sobre el segon sindicat.
Edifici 6-E (Centre de Salut Laboral)
Telèfons: 963 877 040 - 963 877 043
Alonso Pérez 79029
José Segovia 77040
Consuelo Vallés 77043
Ildefonso Pelayo 77043
Julia Benet 77040
Juanjo Escobar (Gandía) 43003
Pepe Mantas (Alcoi) 28428
email: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Web: http://www.ccoo.upv.es
Twitter: https://twitter.com/ccooupv
Facebook: https://www.facebook.com/ccooupv/
¡ Si eres afiliado/a, gracias por confiar en nosotros!
Si no lo eres, nos gustaría mucho poder contar con tu apoyo.
Afilia't CCOO :
https://www.ccoo.es/sol_afi_web_breve/index.php
https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php
.